Kaka De Luxe va representar un trencament amb la música que es feia a Espanya en aquells moments. Les seves lletres també resultaven difícils d'encaixar i eren massa forts per a l'època. La seva estètica i actitud era provocadora, arribant fins i tot a llançar objectes al públic dels seus concerts.
Tot això va fer que fos un grup incomprès en el seu moment i que rebessin freqüents crítiques.
Els components de la formació inicial completa i també més estable de Kaka De Luxe van ser:
- Fernando Márquez, "El Zurdo": veu.
- Manolo Campoamor: veu.
- Carlos García Berlanga "Darío Castro": cors.
- Enrique Sierra "Sir Henry": guitarra.
- Oblit Gara "Alaska": guitarra (en forma de fletxa) i cors.
- Nacho Canut "Zink Alloy": baix.
- Pablo Martínez: bateria.
A excepció d'Enrique, qui havia estat anteriorment en el grup Vibracions, cap dels seus components sabia tot just cantar o tocar quan es va formar Kaka De Luxe.
Oblit Gara "Alaska" (arribada poc abans des de Mèxic), Fernando Márquez "El Zurdo" i Enrique Serra "Sir Henry" formaven part del col·lectiu La lleugeresa de l'Imperdible, dedicat a la publicació de fanzines i que es va dissoldre a l'octubre de 1977.
És llavors quan van decidir muntar un grup de punk. En el Rastre de Madrid, un matí de diumenge, van trobar a dos nous companys per a aquesta nova aventura, Carlos Berlanga "Darío Castro" i Nacho Canut "Zink Alloy".
Poc després es va incorporar com a segona veu Manuel Campoamor, dibuixant arribat recentment des de Suïssa.
A més del grup també van decidir posar en circulació un fanzine, creat i distribuït per ells mateixos. Per al nom del grup i del fanzine al principi van pensar en Shit De Luxe, però finalment el nom va ser canviat a Kaka de Luxe per Carlos Berlanga.
A la fi de 1977 van presentar les seves primeres cançons al pub People d'Argüelles, encara sense bateria fix. És just després quan es va incorporar a Kaka De Luxe Pablo Martínez.
A principis de 1978 van seguir amb els seus shows i al febrer de 1978 van signar un contracte discogràfic amb Xapa Discos.
Al maig de 1978 van gravar el seu únic EP, un disc homònim produït per Mariscal Romero que va incloure quatre cançons: "Rosari", "Toca el xiulet", "Visca el metro" i "La ploma elèctrica".
També al maig, el dia 15, van actuar a l'auditori del Parc d'Atraccions de la Casa de Camp de Madrid, aconseguint el segon lloc del Primer Concurs Rock Vila de Madrid. Els guanyadors van ser Paracels, el grup del Gran Wyoming i El Reverend.
Aquest segon lloc els va permetre publicar la cançó "Però quin públic més ximple tinc" en un recopilatori en el qual es van incloure cançons dels grups millor classificats en el concurs.
L'EP gravat al maig va ser publicat al juny de 1978 per Xapa Discos amb el títol "Kaka de Luxe", passant desapercebut, en gran part pel fet que es tractava d'un disc que es sortia dels patrons de l'època.
A la segona meitat de 1978, es van iniciar una sèrie de canvis en la formació de Kaka De Luxe que units a les creixents diferències sobre el rumb a seguir van acabar amb el grup.
Es van succeir canvis continus: Enric Sierra i Nacho Canut van deixar el grup per complir amb el servei militar; Carles va decidir agafar-se un descans i per suplir va arribar Javier Pérez-Gruixut (Javier Hamilton o Javier Fúria, qui també realitzava funcions de mànager); a la guitarra va entrar temporalment Bernat Bonezzi, de Zombies; El Zurdo va deixar el grup després de l'estiu per diferències quant a l'estil a seguir; la resta del grup va decidir prescindir de Pablo, el bateria, que va ser substituït per Álvaro de Torres, ex-Ocell Humà; hi ha col·laboracions puntuals a la guitarra de Javier Urquijo, al baix d'Enrique Urquijo i als cors de Juan Luis Lozano, Carlos Entrena i Sergio Entrena ...
Finalment, Kaka de Luxe decideixen separar-se oficialment al novembre de 1978. Realment va ser una reconversió amb un canvi de nom (Alaska i Los Pegamoides) i l'absència de Fernando Márquez, Pablo Martínez i Enric Serra. El nou projecte va començar a caminar el desembre de 1978.
Xapa Discos publicar el 1982 un mini Lp en què es van incloure les 4 cançons de l'EP de Kaka De Luxe publicat quan el grup estava en actiu més la cançó "Però que públic més ximple tinc". A més també es van incloure les dues cançons de l'únic single de Paradís, grup que va formar Fernando Márquez després de deixar Kaka de Luxe, que va ser publicat amb el grup en actiu.