El Bosco: Jardín de las Delícias

Títol: El Jardi de les Delicies

Autor: Hieronymus Van Aeken (El Bosch) (1450-1516)

Cronología: 1510-1515

Estil: Gòtic Flamenc ( Gotic- Renaixament)

Tècnica: Oli sobre fusta

Localització: Museu del Prado

Tema: El conjunt és una representació molt personal a través d’un triple seqüéncia: la creació al paradìs, el jardí de les delicies i l’infern. La gran proliferació de  símbol que conté, peró, fa que es plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de l’autor en concebre l’obra.

El tríptic desenvolupa la historia del món i la progressió del pecat. Les taules exteriors s’anomenen la Creació del Món. A la punta esquerra superior del quadre hi ha una imatge de Déu mirant cap a la Terra que es troba en el seu 3r dia després de la Creació. Es troba rodejada per una esfera transparent que representa la fragilitat de l’univers. Només hi han plantes, els éssers humans i els animals no existeixen. Després, a la part superior hi ha una frase escrita extreta de la Bíblia referent a la creació del món. Aquesta imatge tan serena i amb colors foscos contrasta amb la part interior del quadre.

A les taules interiors s’utilitza el color per crear efectes diferents d’acord amb el tema tractat. En la part del Paradís (taula esquerra) predominen els colors verd i groc que representen puresa i renovació. En la part de l’Infern (taula dreta) hi han tons vermells i negres que són els colors que s’utilitzen normalment per representar l’infern. A la part central que és on s’escenifica el Jardí de les Delícies destaca la claror que emeten els cossos dels protagonistes del pecat. El dibuix és precís, les figures són petites, molt perfilades i de gran detall que permet a l’autor crear molts gestos i escenes amb molta netedat que es contraposa amb la difícil simbologia de l’obra. A cada taula hi ha un estany que constitueix l’eix exacte de simetria de cada pintura.

A la primera escena del Paradís s’origina el pecat de la luxúria d’Adam amb Eva. A la imatge hi ha un ambient reposat en contrast amb el taulell central. Hi han animals de tota mena, una paròdia de la Font de la Vida, l’Arbre del Be i del Mal, i l’Arbre de la Vida. Adam i Eva estan envoltats d’animals, sembla una imatge amb molta pau però si ens fixem, cada cop hi han més coses extranyes que anuncien els futurs mals del món. També hi ha el dimoni (com és normal als quadres del Bosch) que es troba representat a una roca antropomorfa al costat de la font. En primer pla hi ha un fossat del qual emergeixen una gran varietat de criatures. El Bosch emplea un joc de colors amb els verds i blaus que contrasten amb el vermell de la túnica de Déu i els cossos blancs d’Adam i Eva.

Al panell central hi ha un paisatge fantàstic que representa els fals paradís. En aquesta imatge es representa a la humanitat sucumbida pel pecat, dominada per la lúxuria i el sexe. Aquest pecat es demostra amb tot tipus de relacions sexuals mesclant i involucrant als dos sexes. L’element al voltant del qual s’agita l’acció és l’aigua. Aquesta aigua no està neta mostrant els mals que reflexa la pintura. L’escena s’ordena en tres nivells en altura: a la part superior apareixen coses rares i fantàstiques entre les que destaca la Font dels quatre rius del Paradís Terrenal. Al centre, hi han varis grups de dones montant a cavall entorn a un estany, en el que es diu, la gran cavalcada del desig. En el pla inferior es manifesta la sexualitat de mil maneres, no només amb les persones sino que també ho fa amb les plantes, fruites i animals. En el quadre hi han varis detalls de personatges que culpen a Eva de totes les desgràcies del món. Aquells que juguen i ballen en els prats amb flors i arbres són persones no creients en cap religió i que només es preocupen per atipar els seus plaers. El Jardí de les Delícies és una conseqüència del pecat original. En tot el quadre, només hi ha un home vestit que té un protagonisme especial en l’obra. A més, aquest home mira cap enfora establint una clara relació amb el espectador. Estranyes estructures oprimeixen els personatges i donen a conèixer que el pecat s’apodera de l’ésser humà.

A la part dreta anomenada l’Infern, hi ha una gran quantitat d’instruments musicals. Es descriu un món demoníac i opressiu. L’autor utilitza un enorme enginy i efectes lluminosos de notable modernitat. El Bosch exposa el càstig dels pecats i faltes de la societat baix medieval. Unes de les imatges més conegudes són els enormes ganivets. Hi ha una lletra “M” gravada en un ganivet que podria significar molts mots com món, mort o l’Anticrist. Totes aquestes paraules són dites pels predicadors de l’època. Una altra curiositat és una escena que mostra a uns gossos furgant en l’interior del ventre d’un cavaller, amb un calze a la mà del qual ha caigut una hòstia sagrada. Això s’interpreta com una possible condemna del sacrilegi.

Retrat del Bosch.