CAFÈ CENTRAL
El Cafè Central és un dels 30 locals del centre de Madrid que formen part del Patrimoni Cultural de la Ciutat, segons el cens elaborat per l'Ajuntament de la capital. No obstant això, ni aquesta circumstància, que reconeix la «singularitat» d'una de les poques sales on se segueix programant música en directe cada dia, impedirà que el tancament de la porta baixi aviat per no tornar a aixecar-se.
El contracte de lloguer de renda antiga d'aquest establiment amb més de 30 anys d'història venç al gener de 2015. Atès l'escàs marge de benefici que deixa el negoci, sobretot després de la pujada al 21% de l'IVA de les entrades, els seus propietaris no poden permetre abonar els preus actuals del mercat al barri Les Lletres.
La campanya 'Salvem el Cafè Central' de 'change.org' ha reunit gairebé 32.000 signatures, sense que de moment hagin materialitzat en el salvavides que aquest referent del jazz necessita per no enfonsar-se. El PSOE s'ha sumat a les veus que demanen que no s'apagui per sempre la llum d'un escenari pel qual han desfilat Chano Domínguez, Paquito D'Rivera i Tete Montoliu, entre molts altres artistes.
L'edil Ana García D'Atri ha portat a la Comissió de les Arts d'aquesta setmana una proposta molt concreta: que l'Ajuntament de Madrid li faciliti un espai alternatiu, «com la Sala 2 del Teatre Espanyol», perquè l'esperit musical de la seva programació almenys es mantingui viu. «Nosaltres també som partidaris de la col·laboració publicoprivada (...). Es pot arribar a convenis, com a l'estiu, quan el Cinema Callao va projectar pel·lícules a l'aire lliure en Comte Duc », assenyala la regidora socialista.
Al Govern del Palau de Cibeles, però, no han recollit el seu guant. Manuel Llacs, director general d'Activitats Culturals, argumenta que «si tots els locals de música en viu que estan en el cens del Patrimoni Cultural tinguessin el mateix problema no hauria suficients espais municipals per a cobrir-los».
«A més, la Sala 2 del Teatre Espanyol no està sense ús. El veritable problema aquí és que s'acaba la moratòria de la 'Llei Boyer' [que suposa la fi dels lloguers de renda antiga] i és una qüestió que excedeix a l'Ajuntament de Madrid », afegeixen a l'Àrea de les Arts.
Per al Grup Municipal Socialista la resposta és insuficient. Segons García D'Atri, «s'hauria de subvencionar la música almenys com es fa amb les arts escèniques». En el cas concret del Cafè Central, una altra de les solucions que planteja és que sigui declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) donada la seva rellevància en el mapa del jazz mundial. «Però em temo que a això no arribarem a temps», es lamenta l'edil.
El Cafè Central és mític. Situat a la plaça de l'Àngel de Madrid, les parets d'aquest lloc transpiren música jazz. Però a Gerardo Pérez, soci i fundador de lloc, no li agrada la paraula mític. Ni emblemàtic. Per Gerardo el Cafè Central és el Cafè Central. És el negoci que va decidir muntar amb els seus quatre amics per gaudir de la música i poder fer-se rics.
El primer, ho van aconseguir, el segon, no. El Cafè Central ha donat de menjar a diverses famílies i als empleats, però no ha aconseguit que Gerardo i els seus socis nedin en l'abundància. Amb 62 anys, trobem a aquest fundador assegut a la terrassa del cafè, observant el seu somni de joventut amb la resignació de qui res pot fer per aturar un tancament imminent.
El lloc que va veure a Tete Montoliu tocar un mes sencer, rebaixant el seu caixet per salvar-los de les dificultats econòmiques, arriba al seu final. La Llei d'Arrendaments Urbans acaba en 2015 amb els contractes de renda antiga i el local es llogarà a preu de mercat. 32 anys d'història, i en plena maduració, una normativa obligarà al Cafè Central a jubilar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada